Fonoll marí: el conservant natural que ve de la mar
Al Mediterrani, creix una planta que ha passat desapercebuda durant segles, encara que no per a tots: el fonoll marí o Crithmum maritimum. Tradicional en adobats i guarnicions costaneres, aquesta planta silvestre comença ara a cridar l'atenció de la ciència… pel que se sol rebutjar: les seves tiges velles, fulles marcides i flors seques.
Una recent recerca publicada en Foods (2025) ha demostrat que aquestes restes de cultiu, considerats fins ara residus, poden convertir-se en potents ingredients funcionals amb propietats antioxidants i antimicrobianes, útils per a conservar aliments de manera natural.
Què es va trobar en els “residus”?
Els investigadors van utilitzar dos tipus d'extracció, una amb aigua i una altra amb etanol alimentari (totes dues considerades assegurances), per a obtenir compostos actius del fonoll marí.
En els extractes es van detectar:
- Polifenols (com l'àcid clorogènic, quercetina, apigenina i diosmina).
- Flavonoides, potents antioxidants naturals.
- Luteïna i tocoferols (vitamina E), amb beneficis per a la salut visual i cel·lular.
L'extracte hidroetanòlic (aigua + etanol) va ser el més ric en aquests compostos bioactius, mentre que l'aquós va tenir un major rendiment general però menor concentració d'antioxidants.
Antioxidants per a allargar la vida dels aliments
Els extractes van demostrar una capacitat significativa per a:
- Prevenir l'oxidació de lípids (com la que deteriora olis o embotits).
- Reforçar l'estabilitat enfront de la deterioració oxidativa, comparable fins i tot a l'antioxidant sintètic BHT.
Això posiciona el fonoll marí com un potencial conservant natural, útil per a allargar la vida útil de productes sense afegir additius artificials.
També combat bacteris?
Sí, però amb matisos. L'extracte hidroetanòlic va mostrar activitat antimicrobiana contra:
- Staphylococcus aureus (bacteri comú en intoxicacions alimentàries).
- Listeria innocua (model de la perillosa Listeria monocytogenes).
No obstant això, no va ser efectiu contra Escherichia coli, un altre bacteri comú. L'extracte aquós, per part seva, no va mostrar activitat antimicrobiana en cap dels ceps analitzats.
Això suggereix que la composició de l'extracte i el mètode d'obtenció són clau per a obtenir efectes conservants efectius.
Una alternativa neta i sostenible
Aquest estudi no sols apunta a una innovació tecnològica, sinó a un canvi d'enfocament agrícola. Aprofitar els residus del fonoll marí, que suposen fins al 40% de la planta:
- Redueix el desaprofitament agrícola.
- Afegeix valor econòmic a cultius sostenibles.
- Evita l'ús de dissolvents tòxics o contaminants.
- Compleix amb la tendència del consumidor cap a productes amb etiqueta “clean label”.
I no està sol. Altres plantes halófitas com la salicornia també han demostrat contenir polifenoles com la quercetina i la rutina, amb propietats antioxidants i antiinflamatòries. Aquestes espècies, que creixen en entorns salins sense necessitat de reg intensiu, representen un recurs vegetal d'alt valor biotecnològic i baix impacte ambiental.
Conclusió
El fonoll marí, especialment els seus subproductes oblidats, ofereix un prometedor camp de recerca i desenvolupament per a la indústria alimentària sostenible. Gràcies a la seva riquesa en compostos antioxidants i antimicrobians, pot convertir-se en un aliat natural per a conservar aliments, reduir additius químics i, al mateix temps, aprofitar millor els recursos del camp.
I si sumem a això el potencial d'altres plantes costaneres com la salicornia, és clar que la biodiversitat del litoral podria jugar un paper clau en el futur d'una alimentació més neta, funcional i sostenible.
Escrit per Sara Montaner. Ens recolzem en tecnologia d'IA.