Fruites fresques durant més temps amb recobriments naturals
Alguna vegada has comprat pomes tallades que en qüestió d'hores es veien marrons, toves i poc apetibles? Aquest és un dels majors reptes per als qui volen gaudir de fruita llesta per a consumir: la seva curta vida útil.
Però un grup d'investigadors del Regne Unit va trobar una solució natural, efectiva i sense additius artificials: un recobriment comestible fet amb quitosano i olis essencials d'orenga i canyella. Un invent realment prometedor que podria allargar la vida útil de fruites com la poma.
El problema de les fruites “llestes per a menjar”
Les pomes tallades, com moltes fruites mínimament processades, es deterioren ràpid. Per què succeeix això?
- Perden aigua, s'estoven i es tornen poc cruixents.
- S'oxiden pel contacte amb l'aire, generant un color marró poc atractiu.
- Son més vulnerables a contaminació microbiana..
- Perden vitamines i antioxidants.
Això no sols afecta la qualitat visual i nutricional, sinó que també redueix la seguretat alimentària de la fruita i augmenta les probabilitats de desaprofitament d'aquests aliments.
Què és un recobriment comestible?
Un recobriment comestible és una fina pel·lícula natural que s'aplica a la superfície d'un aliment per a protegir-lo de l'entorn. Seria com una “segona pell” biodegradable que té diferents propietats:
- Redueix el contacte amb l'oxigen.
- Alenteix la pèrdua d'aigua.
- Incorpora ingredients antimicrobians i antioxidants naturals.
El poder del quitosano i els olis essencials
En un estudi publicat al juliol de 2025 en la revista Foods, un grup d'investigadors va desenvolupar un recobriment comestible per a pomes tallades que combina tres ingredients naturals:
Quitosano
Derivat de la quitina, un compost present en l'exoesquelet de crustacis. Té propietats antimicrobianes, és biodegradable i forma una pel·lícula semipermeable que protegeix l'aliment de la pèrdua d'aigua i del contacte amb l'oxigen.
Àcid ascòrbic i àcid cítric
Tots dos ajuden a evitar l'enfosquiment de la fruita en inhibir enzims com la polifenol oxidasa, responsables del pardeamiento en contacte amb l'aire.
Olis essencials de fulla de canyella i d'orenga
Rics en compostos antioxidants i antimicrobians naturals, com el carvacrol i el cinamaldehído.
Estudi
Es va aplicar aquest recobriment comestible sobre pomes ‘Braeburn’ acabades de tallar, que després es van emmagatzemar en fred durant 9 dies. L'objectiu era comprovar si el recobriment podia conservar el seu color, textura, frescor i seguretat microbiològica.
Resultat
Els resultats van ser bons:
| Paràmetre avaluat | Què va ocórrer amb el recobriment? |
|---|---|
| Pèrdua d'aigua | Es va reduir fins a un 80% comparat amb pomes sense tractar. |
| Browning (oxidació) | Pràcticament es va evitar l'enfosquiment durant els 9 dies. |
| Textura | Les pomes van conservar la seva fermesa i crocancia. |
| Microbiologia | Menor creixement de bacteris i floridures. |
| Color | Millor conservació de lluentor i aparença fresca. |
La combinació més efectiva va ser la que contenia 0.1% d'oli essencial de canyella, seguida per la de 0.06% d'orenga.
Això reemplaça els conservants artificials?
Potencialment, sí. Els resultats de l'estudi suggereixen que aquesta combinació de quitosano i olis essencials no sols compleix una funció protectora efectiva, sinó que ho fa de manera natural i sense necessitat d'additius sintètics.
El quitosano forma una pel·lícula fina i comestible que actua com una barrera física enfront de l'oxigen i la pèrdua d'humitat. Això alenteix els processos d'oxidació, el reblaniment de la fruita i la proliferació de microorganismes. Per part seva, els olis essencials aporten compostos bioactivos que reforcen l'acció antimicrobiana i antioxidant, prolongant la vida útil del producte sense alterar significativament el seu sabor o aroma quan s'utilitzen en dosis controlades.
Aquesta sinergia entre el quitosano i els olis essencials converteix al recobriment en una alternativa real als conservants químics i a l'envasament plàstic, especialment en productes frescos i mínimament processats com a fruites tallades, que són altament peribles.
A més, respon a una tendència creixent entre els consumidors: preferir aliments amb etiquetes netes, sense “E-números” ni additius artificials, i amb un perfil més natural i saludable. En aquest context, els recobriments bioactivos podrien no sols reemplaçar conservants artificials, sinó també contribuir a una reducció del desaprofitament alimentari en mantenir els aliments frescos per més temps.
Conclusió
Aquesta tecnologia, que combina eficàcia, sostenibilitat i seguretat, respon tant als reptes de la indústria alimentària com a les demandes del consumidor actual.
No obstant això, encara queden passos importants per donar. Serà necessari escalar la seva aplicació a nivell industrial, comprovar la seva eficàcia en una varietat més àmplia de fruites i productes frescos, i garantir que el seu ús compleixi amb les normatives alimentàries de cada país. A més, serà clau avaluar la seva viabilitat econòmica i sensorial a gran escala, especialment si es vol oferir com a solució comercial viable.
El que és clar és que la ciència està cada vegada més prop d'oferir-nos solucions naturals, eficaces i sostenibles per a allargar la vida dels aliments. I potser, en un futur no tan llunyà, aquest tipus de recobriments es converteixen en una cosa tan habitual com rentar la fruita abans de menjar-la.
Escrit per Sara Montaner. Ens recolzem en tecnologia d'IA.