La bioeconomia blava: innovar des del mar per a un futur sostenible

El mar sempre ha estat font de vida, aliment i recursos. Tot i això, en les darreres dècades, l'impacte del canvi climàtic, la sobreexplotació pesquera i la contaminació han posat en evidència la necessitat de cuidar els ecosistemes marins i, alhora, trobar formes sostenibles d'aprofitar-los.

Il·lustració d'una gran onada que trencarà

En aquest context sorgeix la bioeconomia blava, un model de desenvolupament que busca generar aliments, energia i productes a partir dels recursos marins, però garantint-ne la preservació i fomentant una economia circular.

Què és la bioeconomia blava?

La bioeconomia blava és la branca de la bioeconomia que se centra en l'ús sostenible dels recursos aquàtics –mars, oceans, rius i llacs– per generar valor econòmic, social i ambiental.

Segons la Comissió Europea, la bioeconomia blava engloba activitats com ara l'aqüicultura sostenible, la pesca responsable, la biotecnologia marina i la producció d'aliments funcionals. L'objectiu és clar: aprofitar la riquesa del mar sense comprometre'n la biodiversitat.

Sectors clau de la bioeconomia blava

Alimentació i nutrició funcional

Un dels camps més prometedors és el dels aliments derivats d'algues, plantes halòfites i microorganismes marins.

  • Algues i microalgues: s'utilitzen per produir suplements (espirulina, chlorella), additius naturals i proteïnes alternatives.
  • Plantes halòfites: com la salicòrnia, s'integren a la gastronomia i aporten beneficis nutricionals com a menys sodi i més minerals.
  • Ingredients bioactius: extractes marins amb propietats antioxidants, antiinflamatòries o antimicrobianes que s'apliquen en aliments funcionals.

Energia i bioproductes

El mar també pot ser font denergia i materials sostenibles:

  • Biocombustibles a partir de microalgues.
  • Bioplàstics derivats d'algues i de residus marins.
  • Fertilitzants naturals obtinguts d'algues per reduir l'ús de químics a l'agricultura.

Salut i biotecnologia marina

La investigació marina està descobrint molècules amb aplicacions a:

  • Fàrmacs innovadors (antibacterians, antivirals, anticancerígens).
  • Cosmètica natural (ingredients antioxidants i hidratants a partir d'algues).

Economia circular al mar

La bioeconomia blava promou un enfocament “zero residus”, transformant el que abans era una deixalla en un recurs:

  • Restes de peix → farines proteiques per a aqüicultura o ramaderia.
  • Subproductes d'algues → extractes funcionals i suplements.
  • Aigües residuals de la indústria → font de biomassa per a bioenergia.
Il·lustració d´una muntanya de càpsules fetes a partir d'algues

Beneficis de la bioeconomia blava

  • Sostenibilitat ambiental: redueix la pressió sobre recursos terrestres com laigua dolça i la terra fèrtil.
  • Seguritat alimentària: diversifica les fonts daliments en un planeta amb població creixent.
  • Innovació tecnològica: impulsa la investigació en biotecnologia i materials sostenibles.
  • Salut i benestar: aporta nous ingredients funcionals per prevenir malalties i millorar la qualitat de vida.
  • Economia local: genera ocupació a zones costaneres i fomenta noves oportunitats de negoci.

Reptes de la bioeconomia blava

No tot són avantatges. Perquè la bioeconomia blava sigui realment sostenible, ha de superar diversos reptes:

  • Evitar la sobreexplotació: un ús intensiu i irresponsable d'algues o peixos pot fer malbé l'ecosistema.
  • Garantir traçabilitat i certificacions: els consumidors exigeixen transparència sobre lorigen dels productes.
  • Invertir en investigació i tecnologia: encara queda camí per recórrer en el desenvolupament de bioplàstics i biocombustibles marins a gran escala.
  • Accés equitatiu: cal evitar desigualtats entre països costaners rics en biodiversitat i el seu aprofitament per grans multinacionals.

Exemples de bioeconomia blava en acció

  • Noruega: líder en aqüicultura sostenible i producció d'omega-3 a partir de peix i microalgues.
  • Espanya: projectes de cultiu de salicòrnia i halòfits en maresmes, amb aplicacions gastronòmiques i nutracèutiques.
  • Japó i Corea: pioners en l´ús d´algues en alimentació, cosmètica i fertilització agrícola.
  • Unió Europea: finançament de projectes de bioeconomia blava dins el marc d'economia circular i de transició ecològica.

La salicòrnia com a exemple

La salicòrnia, una planta halòfita que creix en zones de maresmes, representa perfectament l'esperit de la bioeconomia blava:

  • Pot cultivar-se en terrenys salins on no prosperen altres cultius.
  • Conté menys sodi que la sal comuna i és rica en minerals essencials.
  • El seu cultiu ajuda a protegir ecosistemes costaners i diversificar la dieta.

En forma de condiment natural (salicòrnia en pols) o com a ingredient fresc, s'està obrint pas tant a l'alta cuina com a l'alimentació diària.

Conclusió

La bioeconomia blava no és només una tendència, sinó una necessitat en un planeta que enfronta reptes de sostenibilitat i seguretat alimentària. Apostar per ella significa:

  • Diversificar la nostra alimentació amb productes del mar innovadors.
  • Reduir residus a través de l'economia circular.
  • Impulsar una relació més equilibrada entre els humans i els oceans.

El futur de l'alimentació i la sostenibilitat global depèn, en gran part, de com sapiguem aprofitar el potencial del mar sense comprometre'n la riquesa. La bioeconomia blava és un camí per aconseguir-ho.

Il·lustració d'un peix en mig del mar

Escrit per Sara Montaner. Ens recolzem en tecnologia de IA.

Tornar al blog