Per què la indústria alimentària no vol que reduïm el consum de sal

25 de Maig de 2025

La sal és gairebé tot el que mengem. No només a les patates fregides o als vins preparats, també en productes que no imaginem salats: cereals, pans, embotits, salses, galetes. Aquesta omnipresència no és casual. Durant dècades, la indústria alimentària ha fet servir el sodi com un potenciador de sabor barat i eficaç, a més de com a conservant. Però mentre els científics i les autoritats sanitàries alerten sobre els perills del consum excessiu, moltes empreses han optat per endarrerir o frenar els canvis. Per què?

L'excés de sal: un problema de salut pública

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no superar els 5 grams de sal al dia, cosa que equival a uns 2 grams de sodi. Tot i això, la mitjana global està molt per sobre: moltes persones consumeixen entre 9 i 12 grams diaris. Aquest excés està directament vinculat a la hipertensió arterial, que és un dels principals factors de risc de malalties cardiovasculars, ictus i insuficiència renal.

Reduir la sal a la dieta podria salvar milions de vides. De fet, segons l'OMS, disminuir el consum mundial de sodi un 30% per al 2025 podria prevenir fins a 2,5 milions de morts a l'any.

Per què la indústria no vol que mengem menys sal?

Reduir el sodi implica més que simplement utilitzar menys sal a les receptes. Afecta el sabor, la textura, la durada del producte i l'acceptació dels consumidors. Reformular aliments processats sense perdre les qualitats organolèptiques pot ser costós, i moltes empreses temen que les seves vendes es vegin afectades. A més, la sal és un ingredient que no costa pràcticament diners, a diferència dels substituts.

D'altra banda, durant dècades, les estratègies de màrqueting han condicionat el nostre paladar a sabors intensos i addictius. Reduir el sodi suposa trencar amb aquesta programació, cosa que requereix temps, compromís i educació.

Estratègies de resistència de la indústria

Igual que va passar amb el sucre i els greixos trans, la indústria alimentària ha utilitzat diverses estratègies per evitar regulacions estrictes:

• Lobby polític: moltes grans corporacions pressionen governs perquè les reduccions de sal siguin voluntàries en lloc d'obligatòries.
• Etiquetatge confús: el sodi pot aparèixer amb diferents noms a les etiquetes (glutamat monosòdic, bicarbonat de sodi, etc.), dificultant el control per part del consumidor.
• Distracció amb claims saludables: productes ultraprocessats amb alt contingut en sal es promocionen com a “rics en fibra” o “baixos en greix”, desviant l'atenció del seu contingut de sodi.
• Minimització del risc: algunes empreses al·leguen que no hi ha prou consens científic, tot i que les evidències són clares i contundents.

Països que han pres la davantera:

Un exemple contundent és el del Regne Unit, que va implementar un ambiciós programa nacional de reducció de sal a partir del 2003. Durant els primers anys, els resultats van ser prometedors: entre el 2003 i el 2014, la ingesta mitjana de sal va baixar de 9,38 a 7,58 grams diaris, una reducció de l'19. Aquest descens també es va traduir en una disminució significativa de la pressió arterial i de la mortalitat per malalties cardiovasculars, com l'ictus i la cardiopatia isquèmica.

Tot i això, el 2018, el consum va tornar a augmentar a 8,39 grams diaris i, amb això, també es va frenar la tendència descendent en pressió arterial i mortalitat cardiovascular. Aquest cas mostra que les polítiques de reducció han de ser constants, sostingudes i reforçades amb mecanismes reguladors, ja que confiar només en compromisos voluntaris de la indústria no garanteix resultats a llarg termini.

Què podem fer com a consumidors?

Tot i que la responsabilitat principal recau en la indústria i els legisladors, com a consumidors també podem prendre decisions que fomentin el canvi:

• Llegir etiquetes: revisar el contingut de sodi als productes i comparar entre marques. Molts aliments aparentment similars tenen diferències importants.
• Cuinar més a casa: controlar la quantitat de sal en cuinar ens permet reduir-la progressivament i fer servir altres fonts de sabor (espècies, herbes, àcids).
• Preferir productes amb baix sodi o substituts naturals: com a sal de potassi o sals vegetals com la sal de salicornia, rica en minerals essencials però baixa en sodi.
• Donar suport a polítiques públiques: exigir als nostres governs que promoguin la reformulació de productes i estableixin límits clars.

Com impulsar una reducció real?

Per aconseguir un canvi durador, és essencial que la reducció del sodi deixi de dependre exclusivament de la voluntat de la indústria. Algunes accions necessàries:

• Regulació obligatòria, no només recomanacions voluntàries.
• Campanyes educatives, que ensenyin a la població l'impacte del sodi a la salut.
• Etiquetes clares i frontals, com el sistema d'advertències utilitzat a Xile o Mèxic.
• Inversió en innovació alimentària, per desenvolupar substituts de sodi eficaços i gustosos.

Reduir el consum de sal no és una moda, és una necessitat urgent de salut pública. Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort al món, i l'excés de sodi és un factor silenciós però clau.

Mentre la indústria posa traves, es requereix decisió política i acció col·lectiva per revertir aquesta tendència. Menjar amb menys sal no és només una opció personal: és un acte de consciència social.

Escrit per Sara Montaner. Ens recolzem en tecnologia de IA.